imagen
 
mim | contactar | butlletí
 
butlletí
   
 
fulla de mim nº 01 Sept. 2006

****************************************************************************************


Index

1)- Intro

2)- conte

3)- Traducció: Gita 08

4)- Poema brujo

5)- Article: Fases del creixament espiritual III

6)- Nilson guru II (Cap. 16) : Parar la mente



****************************************************************************************
1. Intro

Aquest es el primer número bilingüe (cat.-cast.) del butlletí digital del centre mim. mim és un centre de teràpies alternatives i creativitat, que està en fase de proves i que iniciarà la seva activitat habitual, a partir del proper septembre 06, tot i que ja està en funcionament desde l'abril de 2006.
Aquest primer número, -que de fet és la continuació d'un altre butlletí anomenat Fulla d'Anatimaní-, apareixerà en format digital, 3 cops a l'any: Septembre, Gener i Abril. Habitualment hi trobaràs informació sobre les activitats del centre, contes i articles. Et convidem a participar-hi activament com a redactor, traductor, corrector, poeta, etc. Envians, en un arxiu de texte, els escrits o traduccions que vulguis veure publicats. Pots enviar, al e-mail del centre, poesia, ficció, contes, articles sobre sanació, espiritualitat, informació alternativa, o crear la teva propia secció. Qualsevol col.laboració serà benvinguda.


********************************************
2. Conte


¡Anicca, anicca!

nil

Erase una vez, un hombre muy rico, residente en un país lejano, que se sentía muy insatisfecho y vivía lleno de preocupaciones. Esta circunstancia le llevó a asistir a las clases de un humilde monje budista theravadin que le entrenó en el arte de la meditación.
Con el tiempo, el hombre rico, se convirtió en un experto en atender y captar las más sutiles sensaciones de su propio cuerpo, deshaciendo, gracias a ello, todos los nudos psicosomáticos que, a lo largo de su vida, había ido generando.
Por causas personales, a los siete años de práctica perseverante, aquel nuevo instructor de meditación, tuvo que volver a su país de origen, la India. Al cambiar de residencia y de vida, el hombre rico se vió impelido a enseñar esa técnica maravillosa que tanto le había ayudado. En realidad, aún no estaba iluminado, ni mucho menos, sin embargo, pensaba que, gracias a sus buenas obras terrenales y a una práctica meditativa constante, terminaría por alcanzar ese huidizo e inaccesible estado de consciencia.
Así que se puso "manos a la obra" y proyectó un estricto e inteligente sistema de enseñanza, apoyado por una jerárquica y firme organización de voluntarios-aprendices.
Con su habilidad y audacia empresarial, el hombre rico, había creado una escuela espiritual moderna que vendía de manera eficiente, y casi con exclusividad, una sola y sencilla técnica de meditación que, según parece, Gautama el Buda, aprendió de alguno de sus maestros hindúes.
Con tesón, constancia y "mano de hierro", el proyecto fué expandiéndose por toda la India y luego por todo el mundo. La escuela creció y creció, a pesar de que no se cobraba nada a los meditadores, y se hizo más y más rica, tanto en personal voluntario, como en bienes materiales, gracias, -sobretodo-, a los frecuentes donativos que se aceptaban con sorprendente ligereza(1) ; "Todo sea por la causa del espiritu", comentaban los voluntarios que prestaban su colaboración a cambio de enseñanza, cobijo y protección.

En realidad, muy pocos alumnos de esa gran escuela internacional, habían conocido directamente al "padre del invento", pero todos sabían de él, ya que en los retiros de meditación, se ejercía un cuidadoso y metódico bombardeo de enseñanzas, perfectamente estructuradas, con su voz. Durante los cursos se pasaban, invariablemente, una ingente cantidad de grabaciones de audio y algunas de video, y se sabe que uno de los mensajes que siempre se escuchaba, era el siguiente: "Esto no es una secta"(2).

En definitiva, aunque el hombre rico solo podía adiestrar directamente a unos pocos alumnos muy avanzados, controlaba, -a distancia-, los destinos de varios miles de usuarios, gracias su brillante "sistema espiritual". De hecho, la empresa marchaba "viento en popa", ya que la sencilla técnica de meditación daba resultados interiores innegables, y los alumnos, notaban como acumulaban sidhis(3), una consciencia corporal extendida, una paz mental elevada y, por supuesto, recibían guía y sustento, además de amistad y calor. ¡Un regalo difícil de rechazar que solo requería unas horas de colaboración y someterse a la disciplina de la escuela!. En general, la creación del hombre rico, estaba teniendo un éxito fulgurante, en un mundo hundido en el materialismo más espeso.

Sin embargo, los años iban pasando y el hombre rico, ya reconocido mundialmente como "gran maestro de meditación", no conseguía sustraerse del "gigante espiritual(4)" que había creado. Sin querer, se había convertido en esclavo de su propia obra, y sabía, -aunque lo mantenía en secreto-, que solo si renunciaba a ella, solo si renunciaba a sus queridos compañeros de viaje, y solo si renunciaba al encumbramiento y al poder alcanzado, lograría iluminarse de manera permanente y definitiva.
El renombrado maestro de meditación, que como él mismo había reconocido, no estaba iluminado(5), se enfrentaba a la prueba interior más difícil(6)...

El maestro había estudiado la vida de los santos y de los grandes hombres espirituales. Sabía perfectamente que casi todos ellos estaban en completa soledad cuando se habían liberado de todas las ataduras del ego. Sabía que la convivencia entre los seres humanos es una fuente de calor, dolor, riqueza y sabiduría increíble, pero que también, llega el momento, en que hay que renunciar a eso. Sabía que hay que renunciar a todo, para ganar la suprema libertad. El propio Buda la encontró estando solo en el bosque, sentado bajo el árbol de Bo. Jesús tropezó con ella, estando perdido en el desierto... ¿Cómo iba él a alcanzar la iluminación si era incapaz de abandonar las pagodas doradas que se construían en su nombre, con el dinero de buena gente que había donado sus ahorros?

Cierto día, el gran maestro, apodado Genkaji (¡si no me equivoco!), decidió lanzarse al vacio, y aplicarse a sí mismo aquello que había estado enseñando. Había llegado la hora del cambio y el despego: "¡Anicca, Anicca(7)!".
Reunió a sus discípulos más cercanos y a su propia mujer y les dijo: "Queridos amigos del alma, querida esposa mia... debo partir". No dijo nada más. Se levantó y desapareció en su Toyota particular, para dirigirse directamente hacia el lejano desierto del Gobi, en Mongolia.
Una vez allí, abondonó el vehículo, y se recluyó en una cueva remota. En ella permaneció cerca de 18 años, ininterrumpidamente, hasta que, cierto día, se hartó de tanta penuria y decidió volver a la civilización, renunciando definitivamente a la iluminación.

Paradójicamente, -como suele pasarle a todos los santos y místicos-, fue en el momento de "tirar la toalla"(8), cuando alcanzó el estado de realización perfecta. En ese momento vió que su sistema espiritual estaba impregnado de reglas, normas y, sobretodo, de una disciplina artificiosamente estricta. En ese momento, comprendió que había estado utilizando el nombre de Buda para imprimir un aire de legitimidad y seriedad oficiosa a toda su enseñanza. En ese momento, vió cuan fraudulenta había sido toda su existencia y sus métodos. En ese momento comprendió que a pesar de ello, todo había sido perfecto(9) , y que era maravilloso que hubiera ocurrido así. Ahora si, era feliz. Ya no le hacía falta nada, ni siquiera enseñar a meditar. Bailó de gozo... como todos los místicos iluminados.



(1) Cuentan las malas lenguas, -aunque es imposible probarlo-, que durante los largos periodos de meditación en silencio que se producían en los retiros, a algunos usuarios adinerados, se les transmitían "órdenes telepáticas" para que dieran sumas determinadas de dinero. A otros, con menos medios económicos, se les instaba, del mismo modo, a colaborar "voluntariamente" en la organización.

(2) Resultaba algo sospechoso, tanto interés en alejar de la mente de los nuevos meditadores, la posibilidad de que discernieran por si mismos, si en esa escuela se les manipulaba el "coco" o no.

(3) Poderes psíquicos como la telepatía, la clarividencia, los sueños premonitorios, etc.

(4) Algunos eruditos de la India calificaban a la escuela de ese maestro, -no sin cierta ironía-, de "Microsoft de la espiritualidad".
(5) ¿Se han preguntado Vdes., alguna vez, hacia dónde conduce un guía espiritual "no iluminado"?

(6) ¡Exactamente la misma prueba que Krishnamurti superó satisfactoriamente, cuando en un heróico acto de renúncia, disolvió la organización espiritual que le había encumbrado!

(7) "Todo es impermanente" en Pali.

(8) Como en el Hatha-yoga o en el Tao, es en el relajamiento que sigue a un esfuerzo, cuando sobreviene el beneficio.

(9) Aunque la escuela espiritual de Genkaji fue creada para satisfacer el ego de su fundador, su didáctica adquiere cierto valor, si la enmarcamos en la confusa era de Kali en la que nos encontramos, y si logramos, desde luego, ¡pasar por ella sin quedarnos atrapados!


********************************************
3. Traducció

Capítol 8 del Bhagavad Gita: L'esperit suprem

nil

Arjuna:

1. Digue'm, oh tu, Senyor, Qui és Brahman? Que és Atman? Que és el karma? Que és l'esperit suprem? Que és el regne terrenal? Que és el regne de la llum?

2. Quin Déu regeix la vida del cos? Com surgeix? Digue'm, oh tu, quan arribi el moment de la mort, com seré reconegut?

Krishna:

3. Brahman és el principi indestructible, allò que és suprem i etern. Atman és l'esperit dins l'home. Karma és la força de la creació a partir de la qual pren vida tot allò que existeix.

4. La materia es el regne terrenal, que perdem quan arriba l'hora de la mort. Però l'esperit es el regne de la llum, l'energia que dona vida a aquest cos, i en aquest cos es produeix el més gran dels sacrificis.

5. I aquell que, un cop arriba l'hora de la seva mort, abandona el seu cos amb un pensament centrat en mi, en veritat ve cap a mi i es fa un amb mi.

6. Perqué allò en el que un pensa en el darrer moment de la seva vida, és amb certesa, cap a el que es dirigeix l'ánima, a causa de la seva afinitat interior.

7. Així doncs, posa la teva ment en mi tot el temps: Recorda'm i lluita. Tenint el teu cor i la teva ment posats en mi, de ben segur que vindràs a mi.
8. Només abasta l'Esperit de la llum aquell que, havent estat iniciat en el Coneixement, concentra la seva ment en l'Esperit Suprem, amb constància, sense divagar.

9. Aquell que medita en el Creador: Governador Suprem de tot el que és creat desde temps immemorials, més petit que el més petit dels àtoms i, tot i així, abarcant totalment i mantenint aquest univers immens; Aquell que brilla com un sol que destrueix la obscuritat i es troba molt més enllà del pensament humà.

10. Un home que, havent arribat l'hora d'abandonar el seu cos, està en unió amb l'amor i el poder que li dona la vida, amb la seva ment en perfecta concentració, mantenint la seva força vital en el bell mig de les celles, en veritat va a l'Esperit Suprem: L'Esperit Suprem de la llum.

11. Ara, escolta amb atenció, oh Arjuna, doncs et parlaré d'aquest camí que els savis que coneixen els Vedes anomenen Etern. I que tan sols és abastat per aquells que, en pau i lliures de totes les passions terrenals, porten una vida de santedat, esforçant-se en la recerca de la perfecció.

12. Si en el moment en que li arriba la mort a un home, està immers en el silenci del ioga i, recollint els seus sentits cap a l'interior, concentra la seva ment en el seu cor, i deixa que l'alé vital ocupi el seu cap.

13. I em recorda manifestant la Santa Paraula: La eterna paraula de Brahman, amb seguretat es dirigieix a la llar suprema.

14. Aquells que mitjançant el ioga de la devoció m'entreguen tota la seva ánima per sempre, molt aviat arriben a mi.

15. I una vegada que aquestes grans ánimes arriben a mi, la llar del goig suprem, ja mai més han de tornar a aquest món humà de penes i petiment.

16. Tots els móns, inclòs el món de Brahma, el creador, están subjectes al canvi, doncs són transitoris: Tenen un principi i un fi. Però aquells que arriben a mi, s'alliberan del continu cicle de naixements i morts.

17. Aquells que saben que el dia de Brahma, el déu de la creació, té una durada de mil eres, i que la seva nit dura mil eres més, tan sols aquets saben realment que és el dia i la nit.

18. Amb l'arribada del dia, tot l'univers visible sorgeix de l'invisible; i així mateix, quan arriba la nit, tota la creació desapareix esvaint-se en l'invisible.

19. Tal com els incontables èssers vius tornen a la vida, una i altre vegada, inevitablement, tots desapareixen quan arriba la seva nit fosca, per ressorgir altre vegada, quan arribi el seu nou dia.

20. Però molt més enllà, per damunt d'aquesta creació visible e invisible, hi ha un principi no manifest, superior i etern. Aquest roman pel segles dels segles, fins i tot quan tot hagi desaparegut.
21. A aquesta essència eterna i no manifesta se li'n diu l'immortal. És el més alt, la fi suprema. Aquesta és la meva suprema llar, aquells que arriban a ella mai retornen.

22. ¡Oh Arjuna! Aquest esperit suprem només és a l'abast mitjançant l'èxtasi de l'amor. En ell totes les coses tenen vida, doncs ell ha creat totes les coses.

23. Et parlaré ara, oh Arjuna, del temps durant el qual els ioguis que abandonen aquest món van a la llar eterna de la que no retornen. I també et parlaré del temps durant el qual retornen aquells que encara han de retornar a aquesta terra.


********************************************
4. Poema brujo


m-atar a quien se quiere

nil

Es muy fácil encadenar a alguien a quien quieres.
Es muy fácil atarlo a tí...

¿Realmente quieres poseer a alguien?
¿Quieres esclavizarlo?
¿Quieres dominarlo?
Pues haz lo siguiente, aprendiz de brujo(a):
Déjalo de golpe,
no le hables más,
escóndete,
haz como si hubieras muerto,
hazle sufrir y
no reacciones a su dolor,
a sus palabras,
a sus intentos
a su inevitable enfado...

Haz esto y le tendrás...
Le tendrás dominado:
A no ser que él comprenda lo que estás haciendo,
y logre frustrar tu embrujo,
de alguna manera que desconoces.

y
¡Por tu bien y por su bien,
sería bueno que lo consiguiera!
ya que tratar a un ser querido,
de ese modo,
es una tortura,
fruto de tus oscuras pasiones,
y
para alivio de tu propio corazón,
más te valdría hablarle para dejarle ir,
y pedirle perdón,
por no haberle sabido amar.


********************************************
5. Article

Les 5 fases del creixament espiritual III
per Gurucharan Singh Khalsa, Ph.D.



La saviesa s'adquireix per etapes. Aprens quan vas deixant el que és vell i t'endinses en un territori desconegut. Al començar un viatge cap a un territori nou, et dóna seguretat el disposar d'un mapa del camí que vols recórrer.
Un mapa pot donar-te esperança quan tems estar perdut. Et recorda que has de ser creatiu i arriscat per a elegir entre els molts camins que podrien guiar-te al teu destí. T'adverteix de certs camins sense sortida i et diu quines són les dreceres, per a que no malgastis el teu limitat temps.
És útil portar un registre del viatge per a ajudar a d'altres viatgers que inicíin el mateix trajecte després de tu, i ademés enfortirà la teva paciència i tenacitat per a avançar sobre els obstacles. Els millors mapes són els que t'adverteixen quan i com preparar-te per a les diferents etapes del viatge.

Un bon viatger sap que un mapa, per més elaborat i exacte que sigui, no és el territori que descriu. La dimensió social, personal, estètica i sobretot sensorial de l'experiència real, no pot ser abstreta i simbolitzada per una foto o un dibuix de dos o tres dimensions.
Quan t'internes en el territori real és quan formes la teva pròpia visió. Llavors et sorprens davant de les teves sensacions i les teves possibilitats.

En tot procés de desenvolupament espiritual i aprenentatge del ser humà, hi ha cinc etapes que són universals. En el món espiritual, aquestes cinc etapes, o pads, van ser reconegudes pels Gurús de l'India i per Iogui Bhajan, el meu gurú. Són: · Saram Pad · Karam Pad · Shakti Pad · Sehej Pad · Sat Pad

Aquests termes traduits vindrien a dir el següent: · Novici · Aprenent · Practicant · Expert · Mestre

La naturalesa de l'experiència i el tipus d'ensenyances i proves que guien l'alumne són diferents per a cada etapa. Una vegada que comprenguis aquestes etapes, trobaràs exemples d'elles en cada àrea de la teva vida personal.

En el darrer article vam fer un repàs al Karam Pad. En el present analitzarem el Shakti Pad.


Shakti Pad: l'etapa del practicant
La tercera etapa, la del practicant, és la més crítica, trascendental i desafiant de totes. Les opcions que presenta i la transformació que imposa la pròpia capacitat, determinaran si el deixeble progressarà i serà mestre de si mateix, romandrà com aprenent o abandonarà el camí. En la disciplina espiritual, aquesta etapa és coneguda com la "prova del ego" o la "prova del poder".

En aquesta etapa l'alumne ha acumulat experiència, ha posat a prova les recles, ha aprés conscient e inconscientment nous hàbits i habilitats, i se sent sobrepassat per tal fet.
El practicant necessita, ara, fixar-se una meta, una motivació, i fer un compromís conscient amb una serie de valors. També necessita aprendre a donar prioritat a les seves opcions, per distingir inmediatament quins passos el porten a la meta i quins no.

En la fase del aprenent, cada tasca era assignada per el teu mestre. Com practicant la opció és personal i lliure. Com aprenent vas aprendre que existeixen moltes recles per situacions diverses. Com practicant has de crear les teves pròpies recles.

Aquesta etapa és semblant a l'adolescència. El novici és un recén nascut, l'aprenent un nen petit... El practicant és l'adolescent disposat a canviar les recles, que s'arrisca a fer coses diferents a les del passat. És una etapa creativa i perillosa. Com l'adolescent, -el qual acostuma a triar sense assumir les conseqüencies de la tria-, el practicant pot pendre decisions sense compromís. El practicant que apren a comprometres, a sobreposar-se als dubtes i discernir els valors correctes, conquerirà aquesta etapa.

El Shakti pad és una prova de poder. El practicant analitza, en cada situació, tots els fets i totes les opcions, per actuar conscientment desde la totalitat o desde part de la totalitat de la situació. Aquesta es una habilitat crítica. La habilitat corresponent a aquesta etapa que es la capacitat de percebre les implicacions de la totalitat de les opcions i l'imformació disponible en cada cas. Actuar inconscientment o incorrectament a partir d'una part reduïda de la totalitat de cada situació, és un error fatal. El practicant s'equivoca quan elegeix un valor o fita que li "agrada", que trova més estimulant o interessant, en lloc d'escollir allò que l'acosta a la fita superior que va triar inicialment..
L'experiència d'aquest tipus de decisions es molts cops incòmode i temerosa. Està plena d'incertesa i pot omplir de dubtes al practicant. És un moment existencial tan agònic com pugui ser la pregunta "ser o no ser" de Hamlet, una qüestió d'identitat i compromís. Les decisions s'han de pendre desde una visió ample de la situació i sabent discernir el verdader significat de les possibles opcions.

L'ego i els apegos del practicant son el més gran obstacle d'aquesta étapa. Imaginat a un conductor a qui li agrada tant conduir el seu vehicle, que es resisteix a veure cap a on va, en els mapes, a decidir el seu destí. La sensació de conduir li sedueix tant que no és capaç de prendre una decisió conscient. Quan això succeeix en la vida espiritual, es produeix un refuig cap al guia o mestre que et diu que continuis, que no paris si vols abastar el teu destí. El practicant que no passa la prova de Shakti Pad, negarà al seu mestre. Es trovarà ple de dubtes sobre el valor del que ha estat fent i en conseqüència, dubtarà també de la sabiduria del mestre.

El verdader desafiament en aquesta étapa és conquerir el dubte. S'ha de triar i portar a terme una acció en la que tota la teva ment et recolzi, en el camí que vas escollir. O sigui, que s'ha d'adoptar un compromís. Fer-te responsable de les decisions que has pres. El resultat d'aquestes eleccions, per bé o per mal, serà responsabilitat teva. Tot el que fem és elecció personal. No podem agafar-nos a una visió cósmica del "desapego". Si defugim les conseqüencies de les nostres accions, aturem el procés de creixement i aprenentatge.

En termes espirituals, aquesta etapa requereix donar un salt al buit. Es el moment en que tries, per tú mateix, els valors espirituals que marquen el camí que has estat seguint. Fins ara l'alumne ha estat "desapegat" de les seves elecions. Quan ets novici, segueixes les recles. Quan ets aprenent, estàs ocupat aprenent les excepcions. Però com practicant tú elegeixes com utilitzar tot el que has aprés i amb quina actitut ho fas. En el camí del ioga, molts alumnes abandonen quan arriven a aquesta etapa, perqué senten que, per causa del seu esforç per assolir la fita triada, han ignorat o rebutjat parts de si mateixos a les que no volen renunciar. Altres desemvolupen un gran ego espiritual i se senten complerts, autosuficients, encara que el mestre els adverteixi dels perills de tal actitut.. Altres desapareixen, en silenci, perqué senten que son la excepció a les recles i que no necessiten seguir les disciplines.

Els que tenen fe, sobreviuen a aquesta etapa. Els que aconsegueixen vigilar les seves distraccions i reorientarse en el seu camí, el passaran amb facilitat. En aquesta etapa un es pot quedar seduit per la satisfacció i el poder abastat. Si no perds de vista el camí i l'objectiu pel que vas començar, sortiràs d'aquesta etapa amb gran força i amb una determinació inquebrantable.


********************************************
6. Nilson Guru II

Capítol 16: Dejar de pensar

Nilson Mandala


Nil pregunta a nilson mandala sobre los objetivos de las técnicas de meditación que se desarrollan en las tradiciones espirituales surgidas en la India, difundidas por todo oriente, y que actualmente penetran, lentamente, también, en occidente.


Montví, 16 de Septiembre de 2005


nil: ¿Para que tanto el yoga hinduista como la meditación budista buscan "parar o calmar la mente"? ¿De que sirve vaciarnos de pensamientos?¿Para que tanto esfuerzo y disciplina?¿Que se obtiene al detener el proceso mental?

nilson mandala: "Parar la mente" trae instantáneamente un estado interior de felicidad. El sufrimiento cesa. Desaparece la duda, ya no se malpiensa, ya no se manipula, ya no se sobre-actúa, ya no se miente, ya no se engaña ni auto-engaña, ya no se juzga, ya no se tiene miedo, ya no se castiga... Sencillamente hay escucha atenta.
Parar la actividad mental es comparable al cese de una tormenta devastadora. LLega la calma, la paz, la unión, la expansión de la consciencia, la muerte en vida...
El hombre en la tierra es el único ser vivo que sufre generalizadamente. Es el único ser que ha perdido "el tao" o armonía natural... El hombre no es superior al resto de los seres vivos como se empeña estúpidamente en creer. Sencillamente está desequilibrado y enfermo. Sufre y es causa de sufrimiento a otros seres.
Las distintas técnicas de meditación persiguen el objetivo de calmar todo pensamiento para recuperar el "tao" perdido, la armonía natural. Cuando uno lo alcanza está permanentemente en Dios o en armonía o en la divinidad (hay distintas maneras de etiquetar ese estado). Entonces actúa tan naturalmente como cualquier otro animal o fuerza natural. El pensar deja de ser obstáculo. Fluye gozosamente. Ya no está enfermo o dormido.
Cualquier técnica de sanación realmente efectiva, busca que el ser humano se desembarace de todas esas creencias, juicios y prejuicios, sistemas de valores, hábitos, pensamientos, etc., que se han convertido en su "prisión habitual". Cuando se "para la mente" uno deja de estar enfermo, loco, etc.
Para ello hay que trabajar arduamente. Es un trabajo de limpieza, de vaciado total, de verse a si mismo a la luz de la consciencia. Un trabajo que habitualmente se sigue individualmente, pero con la ayuda de alguien que ha conseguido ya "parar su mente". Aparece, en su forma humana, como el tradicional "maestro espiritual". Es el que facilita el sortear los obstáculos. El "gurú". Sin guía el trabajo de limpieza está lleno de obstáculos interiores. El ego se niega empecinadamente a cambiar, por ello, es aconsejable contar con el apoyo o guía de alguien que conozca bien las trampas del ego.
Sin embargo, no hay que magnificar al maestro en su forma humana. Un gato que está en el tao también puede convertirse en guía. Cualquier ser inocente (un bebé por ejemplo o un pájaro) puede guiar a un ser enfermo, si este está lo suficientemente receptivo o preparado. Nadie puede guiar a un ser que se resiste o opone a dejar de sufrir. Dicha oposición es una constante en todos nosotros. Nuestro "ego" o personalidad busca llenarse de basura, pone vallas, quiere controlar, mandar, quiere tonta e insistentemente autoperpetuarse hasta la destrucción física.

nil: ¿Porqué el "ego" busca la autodestrucción? ¿Porqué persigue objetivos ilusorios. ¿Porqué existe ese "ego" que enferma y hace sufrir al hombre, lo llena de odio, de rencor, de pasiones varias, deseos etc.? ¿Quien lo ha creado? ¿Porqué venimos a sufrir a este mundo, supuestamente ilusorio?

nilson mandala: Supongo que al detener definitivamente la mente, se obtiene respuesta a esa pregunta, pero quizás no importe tanto el porqué! La cuestión es que al detener la mente uno deja de estar enfermo, de sufrir, etc. Entra en el estado de silencio atento y gozoso. Si se trabaja en ese sentido, la comprensión del resto se da por añadido. Todos los porqués se aclaran.

nil: ¿Y como encuentro yo a un guía que me ayude a detener la mente?

nilson mandala: Cuando estés preparado lo encontrarás. Él te buscará. Y si no eres llamado aún, no te preocupes, posiblemente debas atravesar algunos obstáculos interiores. Por lo tanto: Sigue practicando yoga, meditación o trabajos de consciencia como la gestalt, la biodanza o el trabajo corporal. Ve preparando tu mente y tu cuerpo hasta que tú guía te llame.

nil: ¿Y quien le facilitará mi número de teléfono?

nilson mandala: (no comment)

FIN